Components principals dels catalitzadors de destrucció de l'ozó

Els components principals dels catalitzadors de descomposició de l'ozó solen incloure compostos d'òxids de metalls de transició (com ara manganès, coure, ferro, cobalt i níquel), metalls nobles (com platí i pal·ladi) i elements de terres rares (com el ceri i el lantà). Aquests components formen sistemes catalítics altament eficients en estar recolzats en suports (com ara carbó activat, tamisos moleculars, alúmina o diòxid de titani).

Components actius bàsics

• Òxids metàl·lics de transició: l'òxid de manganès (MnO₂) és el catalitzador de descomposició de l'ozó més comú, que ofereix un baix cost i una alta activitat; L'òxid de coure (CuO) i l'òxid de ferro (Fe₂O₃) són adequats per a entorns de pH específics.
• Metalls nobles: el platí (Pt) i el pal·ladi (Pd) tenen una eficiència catalítica extremadament alta, però són cars i s'utilitzen principalment en aplicacions mèdiques o de purificació d'alta-precisió.
• Elements de terres rares: les propietats de valència variable del ceri (Ce) milloren les seves capacitats redox i sovint s'utilitza en combinació amb altres metalls.

Materials de suport

• Carbó activat: proporciona una gran superfície específica, però s'oxida i s'esgota fàcilment per l'ozó.
• Tamisos moleculars: milloren l'eficiència del contacte amb l'ozó mitjançant porus regularitzats i presenten una bona resistència a l'aigua.

Components auxiliars

• S'utilitzen aglutinants (com el sol de sílice) per immobilitzar els components actius.
• Els co-catalitzadors (com ara els tungstats) poden regular la velocitat de transferència d'electrons.